«El temps que compartim amb un alumne és molt petit, la família té una altra part de la informació. Si no podem compartir la informació no tenim una imatge de conjunt. És molt positiva la creació d’ un canal de comunicació a la tutoria. La família té informació i nosaltres necessitem el màxim d’ informació. Desprès ja seleccionarem la informació que no ajuda. «
Comparteixo les notes del curs que ha estat mooolt interessant!
1ª SESSIÓ. 18 de febrer de 2017.
Es presenten els següents projectes gestats a l’ICE de la UAB. A aquesta sessió no vaig assistir.
http://ice.uab.cat/professorat_reflexiu/index.php
http://kabua.uab.cat/que-es-kabua/
http://pagines.uab.cat/exitoeducativo/ca/content/inicio
Concepte TIC ,TAC,TEP. No és un projecte però el concepte dóna origen a moltes activitats participatives i educatives. Fem referència a Dolors Reig que fa anys que en parla.
http://www.dreig.eu/caparazon/
«Las TICs (Tecnologías de la Información y la Comunicación) hacen referencia a las tecnologías que nos facilitan los procesos de adquisición, transmisión e intercambio de información. Hemos oído que es necesario “aplicar el uso de las TICs“ para la obtención de información sobre temas que son de interés en la planificación de las materias, como necesidad educativa en cuanto que estas tecnologías están totalmente arraigadas en nuestros educandos en su vida cotidiana. Desde este punto de vista, las TICs es una integración ( no inclusión) de la tecnología de la Información en la educación.
Pero el uso de estas tecnologías en la educación “por sí” no basta para un óptimo proceso de aprendizaje. Precisamente, por ello, nació hace unos años el término TACs (Tecnologías del Aprendizaje y del Conocimiento), haciendo referencia al uso de las TICs como herramienta formativa, incidiendo en la metodología y en la utilización de la tecnología dentro de las planificaciones educativas. Con otras palabras, las nuevas posibilidades que las tecnologías abren a la educación, cuando éstas dejan de usarse como un elemento meramente instrumental cuyo objeto es hacer más eficiente el modelo educativo actual.»
«Pero en la actualidad, donde los usuarios pueden interactuar y colaborar entre sí como creadores de contenido generado por usuarios en una comunidad virtual (con la Web 2.0) ya no se utilizan sólo para comunicar información o divulgar conocimiento, sino que se utilizan para influir, para incidir, crear tendencias, entre otras; y no por parte de unos pocos expertos sino por parte de todas las personas con acceso a Internet con un smartphone, tablet o PC .
Ante esta nueva realidad, nace por Dolors Reig, un término que aúna a estas nuevas tecnologías y que han hecho posible este cambio: las TEPs (Tecnologías para el Empoderamiento y la Participación).
Las TEPs, no sólo comunican, crean tendencias y transforman el entorno y, a nivel personal, ayudan a la autodeterminación, a la consecución real de los valores personales en acciones con un objetivo de incidencia social y autorrealización personal.»
Contexts on s’apliquen metodologies participatives i l’equilibri de l’aprenentatge individual i en grup..
2ª SESSIÓ 27/05/17.
Assistència a la segona sessió de treball de participació de les famílies i la comunitat en els centres.
http://ice.uab.cat/inscripcions/professorat_reflexiu/index.php
Introducció Pep Guardiola. (Plenari.Grup Gran)
Context teòric. Citant als sociòlegs i els seus conceptes clau: Bauman, el pas del capitalisme sòlid del segle XIX relacions personals, laborals i polítiques sòlides =institucions sòlides, a la societat líquida del XXI relacions personals, laborals i polítiques líquides=institucions complexes; Bordieu i la societat de l’espectacle; Beck i la societat del risc; Lyotard i la postmodernitat i Castells i l’era de la informació. Justifiquem la necessitat de donar resposta a contexts educatius complexos.
Ens llegeixen l’inici de l’obra dels professors Antoni Tort Bardolet i Jordi Collet Sabé «Un vell món se’ns esmuny entre els dits. (…) La nostàlgia ens envaeix perquè som conscients que el món dels nostres fills i filles ja no s’assembla de cap manera, al d’ abans. Fins i tot, en determinats moments d’efervescència tecnològica o de rapidesa desmesurada dels esdeveniments, ens podem arribar a sentir estranys en la realitat actual. Aquests sentiments i aquestes sensacions personals de distància i estranyesa respecte del present han pres cos a les ciències socials, en el debat sobre si el temps que vivim són, com qualsevol període històric, una època de canvis o si més aviat estem immersos en un autèntic canvi d’època. (…) On no sols s’està transformant la realitat quotidiana, sinó, de manera molt més profunda i radical, les seves regles del joc.»
«Per educar avui és imprescindible un treball en xarxa corresponsable entre famílies, docents i comunitat»
#EscolaFamíliesComunitat @ColletJordi
Temperatura de les relacions dels centres amb les famílies.
Ítems per prendre la temperatura a la realitat del centre:
Treball de casos en grups petits.
Valoració i estratègies de resolució en dos casos. Cas 1. En un centre es produeix un problema de comunicació entre la família d’un alumne de primària i el tutor causat per la gestió d’aula i el silenci. Després de enviar a la família faltes reiterades per què l’alumne no deixa de parlar. Els pares parlen amb l’Ampa, la qual parla amb la direcció del centre, que desconeix el tema i finalment envien un mail al tutor dient-li que «vol que el nens estiguin callats com mobles». Cas 2 Es presenta un projecte de participació de les famílies a l’escola i s’analitza el paper de cadascun dels elements: claustre,direcció, equip tècnics d’ajuntament, AMPA, A.A.V.V, no participen alumnes.
CONFERÈNCIA ANTONI TORT: EDUCACIÓ I COMUNITAT:PROCESSOS CANVIS I DESAFIAMENTS.
Partim del supòsit bàsic que no hi ha solucions definitives en un sistema complex i dinàmic. Els entorns caduquen. Les tensions es generen perquè afecten cultures professionals i institucions educatives. Però s’ha de construir com a projecte pedagògic.
Processos de canvi:
Innovar afecta l’ADN del centre educatiu. Obre perspectives noves amb nous agents. Per exemple grups de Whatzap, pares i professors, pares sense professors, pares sense pares…Ironia. I després … no anar a les reunions d’Ampa no vol dir desinterès.
Tres modes de Vincle Escoles-Famílies.
Qualitat dels processos educatius.
Pertinença: Diversitat i flexibilitat en el curriculum, les normes i les pràctiques.
Rellevància: Drets i sentit en el curriculum.
Eficàcia: Assoliment d’objectius, accés i sortida.
Eficiència. L’educació hauria de ser segons K. Tomasevski, les quatre «A» : Assequible,Accessible,Acceptable i Adaptable.
Equitat. En quatre àmbits: Igualtat d’oportunitats formal. Igualtat en el tracte. Igualtat en els resultats interns. Igualtat en els resultats externs. Demeuse i Baye (2005)
Escenaris Escolars (OCDE,2011)
CONTINUEM TREBALLANT….
Documentació sobre la temàtica:
TORT I BARDOLET, Antoni; COLLET SABÉ, Jordi. «Escola, famílies i comunitat».Barcelona. Col. Recursos Educatius. Sèrie El diari de l’Educació.2017
participacio_juvenil_secundaria Fundació Pere Tarrés.
famílies escola i exit Fundació Jaume Bofill.
Dissabte 20 de maig de 2017.
http://blocs.xtec.cat/15jornadaxarxacb/
Espai diàleg
Resum La (falsa) tensió entre matèries i competències en el treball per projectes.
Reflexió personal: L’espai educatiu de l’escola com un node principal per activar una xarxa d’espais i experiències d’aprenentatge. Treballar per projectes com una eina per fomentar vida de l’escola com a ecosistema original per poder desenvolupar i madurar en altres entorns amb les competències adquirides. Exemples: A l’escola Vedruna Àngels del Raval, primera escola concertada que forma part de la Xarxa de Competències Bàsiques. http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte234/ Fan una setmana intensiva de projectes on canvien els horaris i els usos d’espais i es converteix en una comunitat d’aprenentatge oberta a les famílies, participen 12, i estan oberts a activitats en altres espais, visita a un estudi de so. O l’ Institut Pere Ribot ttp://blocs.xtec.cat/xcbprojecte163/ que fa del seu viatge d’intercanvi a Polònia un projecte on participen les famílies com a famílies d’acollida i els alumnes com a guies turísitics… fins i tot amb tríptics !!. I per últim el treball per projectes com una eina d’aprenentatge-servei l’INS Eduard Fontserè que munten una obra de Shakespeare al llarg de tot el curs participant sis grups-classe. L’estrena els dies 18,19 i 20 de Juny. http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte191/
Conclusions de Fernando Hernández, professor de la unitat de Pedagogies Culturals de la Facultat de Belles Arts.
«Deixeu que la vida entri als vostres centres».
«Hi ha una evolució en les jornades al principi era què fem? ara és com aprenem? amb els projectes.»
«Han canviat el sentit de les preguntes. Són preguntes complexes amb respostes complexes»
«ELs projectes són una tasca col·laborativa però atenent el desenvolupament individual»
«Els projectes no són una moda(…) Són fonamentals en investigació i ciència. Són els que fonamenten aprendre a sentir. Aprenem a narrar-nos i això és democràcia.»
«Diem no a la pedagogia del «como si». Fer com si el nanos triessin i no trien».
«A Irlanda s’està realitzant un important canvi educatiu i la idea principal que el resumeix és: Com podem aprendre dels errors?. S’està en procés de canvi, perdre la por a perdre el control. Sortint de la zona de confort.(…)Demano ser més rebels.(…) Donar el pas per assumir riscos »
«Projectes de Vida de Centre»
Webliografia.
http://natibergada.cat/15-avantatges-indiscutibles-de-treballar-per-projectes
http://blocs.xtec.cat/blocdelpec/files/2010/05/conferencia-projectes.pdf
https://ddd.uab.cat/pub/ciencies/ciencies_a2012m3n21/ciencies_a2012m3n21p18.pdf
Conferència Xavier Vilella: “Què entenem per treballar per projectes?”
EXPERIÈNCIES A L'AULA. 