1ª SESSIÓ. 18 de febrer de 2017.
Es presenten els següents projectes gestats a l’ICE de la UAB. A aquesta sessió no vaig assistir.
http://ice.uab.cat/professorat_reflexiu/index.php
http://kabua.uab.cat/que-es-kabua/
http://pagines.uab.cat/exitoeducativo/ca/content/inicio
Concepte TIC ,TAC,TEP. No és un projecte però el concepte dóna origen a moltes activitats participatives i educatives. Fem referència a Dolors Reig que fa anys que en parla.
http://www.dreig.eu/caparazon/
«Las TICs (Tecnologías de la Información y la Comunicación) hacen referencia a las tecnologías que nos facilitan los procesos de adquisición, transmisión e intercambio de información. Hemos oído que es necesario “aplicar el uso de las TICs“ para la obtención de información sobre temas que son de interés en la planificación de las materias, como necesidad educativa en cuanto que estas tecnologías están totalmente arraigadas en nuestros educandos en su vida cotidiana. Desde este punto de vista, las TICs es una integración ( no inclusión) de la tecnología de la Información en la educación.
Pero el uso de estas tecnologías en la educación “por sí” no basta para un óptimo proceso de aprendizaje. Precisamente, por ello, nació hace unos años el término TACs (Tecnologías del Aprendizaje y del Conocimiento), haciendo referencia al uso de las TICs como herramienta formativa, incidiendo en la metodología y en la utilización de la tecnología dentro de las planificaciones educativas. Con otras palabras, las nuevas posibilidades que las tecnologías abren a la educación, cuando éstas dejan de usarse como un elemento meramente instrumental cuyo objeto es hacer más eficiente el modelo educativo actual.»
«Pero en la actualidad, donde los usuarios pueden interactuar y colaborar entre sí como creadores de contenido generado por usuarios en una comunidad virtual (con la Web 2.0) ya no se utilizan sólo para comunicar información o divulgar conocimiento, sino que se utilizan para influir, para incidir, crear tendencias, entre otras; y no por parte de unos pocos expertos sino por parte de todas las personas con acceso a Internet con un smartphone, tablet o PC .
Ante esta nueva realidad, nace por Dolors Reig, un término que aúna a estas nuevas tecnologías y que han hecho posible este cambio: las TEPs (Tecnologías para el Empoderamiento y la Participación).
Las TEPs, no sólo comunican, crean tendencias y transforman el entorno y, a nivel personal, ayudan a la autodeterminación, a la consecución real de los valores personales en acciones con un objetivo de incidencia social y autorrealización personal.»
Contexts on s’apliquen metodologies participatives i l’equilibri de l’aprenentatge individual i en grup..


2ª SESSIÓ 27/05/17.
Assistència a la segona sessió de treball de participació de les famílies i la comunitat en els centres.
http://ice.uab.cat/inscripcions/professorat_reflexiu/index.php
Introducció Pep Guardiola. (Plenari.Grup Gran)
Context teòric. Citant als sociòlegs i els seus conceptes clau: Bauman, el pas del capitalisme sòlid del segle XIX relacions personals, laborals i polítiques sòlides =institucions sòlides, a la societat líquida del XXI relacions personals, laborals i polítiques líquides=institucions complexes; Bordieu i la societat de l’espectacle; Beck i la societat del risc; Lyotard i la postmodernitat i Castells i l’era de la informació. Justifiquem la necessitat de donar resposta a contexts educatius complexos.
Ens llegeixen l’inici de l’obra dels professors Antoni Tort Bardolet i Jordi Collet Sabé «Un vell món se’ns esmuny entre els dits. (…) La nostàlgia ens envaeix perquè som conscients que el món dels nostres fills i filles ja no s’assembla de cap manera, al d’ abans. Fins i tot, en determinats moments d’efervescència tecnològica o de rapidesa desmesurada dels esdeveniments, ens podem arribar a sentir estranys en la realitat actual. Aquests sentiments i aquestes sensacions personals de distància i estranyesa respecte del present han pres cos a les ciències socials, en el debat sobre si el temps que vivim són, com qualsevol període històric, una època de canvis o si més aviat estem immersos en un autèntic canvi d’època. (…) On no sols s’està transformant la realitat quotidiana, sinó, de manera molt més profunda i radical, les seves regles del joc.»
«Per educar avui és imprescindible un treball en xarxa corresponsable entre famílies, docents i comunitat»
#EscolaFamíliesComunitat
Temperatura de les relacions dels centres amb les famílies.

Ítems per prendre la temperatura a la realitat del centre:
- Diàriament, les famílies entren en tots els espais públics i aules.
- Diàriament, el centre acull activitats de l’entorn immediat per l’alumnat i per altres actors educatius.
- De manera habitual, l’alumnat participa en processos educatius en horari lectiu on intervenen persones que no són membres del claustre.
- Al centre hi ha elements visuals i comunicatius de l’entorn proper en quantitat i permanentment actualitzats.
- Tots els nivells del centre participen freqüentment en accions del barri/poble.
- Els vincles família-centre són fluids, més enllà de la situació específica de cada alumne/a.
- Existeix un espai de trobada específic per a les famílies dins el centre.
Treball de casos en grups petits.
Valoració i estratègies de resolució en dos casos. Cas 1. En un centre es produeix un problema de comunicació entre la família d’un alumne de primària i el tutor causat per la gestió d’aula i el silenci. Després de enviar a la família faltes reiterades per què l’alumne no deixa de parlar. Els pares parlen amb l’Ampa, la qual parla amb la direcció del centre, que desconeix el tema i finalment envien un mail al tutor dient-li que «vol que el nens estiguin callats com mobles». Cas 2 Es presenta un projecte de participació de les famílies a l’escola i s’analitza el paper de cadascun dels elements: claustre,direcció, equip tècnics d’ajuntament, AMPA, A.A.V.V, no participen alumnes.
CONFERÈNCIA ANTONI TORT: EDUCACIÓ I COMUNITAT:PROCESSOS CANVIS I DESAFIAMENTS.
Partim del supòsit bàsic que no hi ha solucions definitives en un sistema complex i dinàmic. Els entorns caduquen. Les tensions es generen perquè afecten cultures professionals i institucions educatives. Però s’ha de construir com a projecte pedagògic.
Processos de canvi:
- Re-institucionalització de centres o des institucionalització de centres. Cada centre ha de trobar per on comença la innovació.
- Procés de regulació. Generació de noves normes.
- Procés de re contextualització. Idees pedagògiques predominants.
Innovar afecta l’ADN del centre educatiu. Obre perspectives noves amb nous agents. Per exemple grups de Whatzap, pares i professors, pares sense professors, pares sense pares…Ironia. I després … no anar a les reunions d’Ampa no vol dir desinterès.
Tres modes de Vincle Escoles-Famílies.
- Expert.
- Trasplantament.
- Corresponsabilitat.
Qualitat dels processos educatius.
Pertinença: Diversitat i flexibilitat en el curriculum, les normes i les pràctiques.
Rellevància: Drets i sentit en el curriculum.
Eficàcia: Assoliment d’objectius, accés i sortida.
Eficiència. L’educació hauria de ser segons K. Tomasevski, les quatre «A» : Assequible,Accessible,Acceptable i Adaptable.
Equitat. En quatre àmbits: Igualtat d’oportunitats formal. Igualtat en el tracte. Igualtat en els resultats interns. Igualtat en els resultats externs. Demeuse i Baye (2005)
Escenaris Escolars (OCDE,2011)


CONTINUEM TREBALLANT….
Documentació sobre la temàtica:
TORT I BARDOLET, Antoni; COLLET SABÉ, Jordi. «Escola, famílies i comunitat».Barcelona. Col. Recursos Educatius. Sèrie El diari de l’Educació.2017
participacio_juvenil_secundaria Fundació Pere Tarrés.
famílies escola i exit Fundació Jaume Bofill.